El millor fill

Avui us convido a viatjar fins a Etiòpia, un dels molts països africans on la narració oral està tan viva. D’allà en vé un conte visualment (insisteixo, visualment) molt bonic. I diu així:

“Vet aquí que un vellet, quasi a punt de morir, va fer cridar els seus tres fills i els va dir:

- No puc dividir en tres el que tinc. Això deixaria molt pocs béns per a cadascú de vosaltres. He decidit donar tot el que tinc, com a herència, a qui es mostri més hàbil, més intel·ligent. Dit d’una altra manera: al meu millor fill. He deixat sobre la taula una moneda per a cadascú de vosaltres. Agafeu-la. El que compri amb aquesta moneda quelcom amb què omplir la casa, es quedarà amb tot.

Van marxar. El primer fill va comprar palla, però només va aconseguir omplir la casa fins a la meitat. El segon fill va comprar sacs de plomes, però no va aconseguir omplir pas més que l’anterior.

El tercer fill -que va aconseguir l’herència- només va comprar un petit objecte. Era una espelma. Va esperar fins la nit, va encendre l’espelma i va omplir la casa de llum.”

Feliç dijous!

Benvinguts al Japó!

El Japó, quin país tan llunyà i tan exòtic per gent com nosaltres, oi? 

Allà, diuen que els contes són explicats al voltant d’un teatret de fusta anomenat kamishibai.

I així és com vaig explicar els contes fa ja unes quantes setmanes, a la Llibreria Index de Vilassar de Mar. Aprofitant la calor de l’estiu i que el carrer estava molt ben ambientat, talment com si estiguéssim al Japó, vam fer la sessió a l’aire lliure. Quants nens i nenes! Quants pares i mares! Sort del micro i del gran espai que teníem, sinó tot s’hagués quedat petit (qui ho havia de dir!).

I amb aquesta sessió ja en van tres a Índex, un gran raconet amb moltes ganes de fer arribar la cultura a petits i grans.

 Gràcies, de nou, per deixar-m'hi formar part!

Pas a pas

Us han dit alguna vegada que els contes també són per adults? 

Us ho heu cregut?

Doncs feu-ho! 

Els contes són per tota la vida!

Aquesta tardor he començat un taller de narració oral impartit per Ignasi Potrony i Martha Escudero, dos amics narradors (per nens i per adults, us els recomano!). El taller es diu “Pas a pas” i el seu objectiu és dotar-nos d’eines i recursos per fer el pas de narrar per a adults. Estem en ple taller i els passos són curts i lents, però segurs i només us diré que si tot va bé (que hi anirà), en uns mesos anirem passant pel Harlem Jazz Club (!!!), a Barcelona, fent sessions de contes. La resta de companys que fan el taller també són narradors infantils, com una servidora, tot i que algun ja fa un temps que ha trepitjat aquest món tan misteriós dels contes per adults.

Us llanço una proposta: deixeu-vos caure un vespre pel Harlem (Comtessa de Sobradiel, 8), pel Valentina (Plaça Regomir, 2), per la La Casa de los Cuentos (Ramon i Cajal, 35) o per l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14) a veure si us expliquen algun conte. Segur que en trobareu que us agraden!

Omumbo Rombonga

Després d’uns mesos de desconnexió amb aquest món virtual, però alhora tan real de la comunicació en xarxa, ja torno a ser aquí. I torno amb ganes! Amb ganes de compartir les sessions que poc a poc vaig fent per aquí per allà, amb ganes d’explicar-vos contes que em remouen per dins, amb ganes de parlar de gent, llocs i esdeveniments interessants que passen al nostre voltant, tots sempre relacionats amb el món de la narració oral, és clar.

El passat dimecres vaig narrar a la Biblioteca Jaume Perich, de Premià de Dalt i, un cop més m’hi vaig sentir molt a gust.

Llum càlida a la sala, una petita exposició de contes al meu darrera, música tranquil·la de fons, una catifa que convidava a descalçar-se i uns nens i nenes totalment entregats, van fer que l’hora del conte es convertís en el gran moment del dia (del meu dia segur!). 

Per la sala van anar desfilant contes d’arreu del món. Que si granotes de la boca gran un pèl massa curioses, que si tortugues que somnien arbres màgics com l’Omumbo Rombonga, que si pastanagues gegants que costen d’arrencar… Tot això culminat amb un “Patim patam patum, homes i dones del cap dret...” que tots, petits i grans, vam cantar traslladant-nos a la nostra infantesa.

Ja que avui la cosa va de ganes, doncs em quedo amb ganes de tornar a Premià a fer viatjar i disfrutar a tothom (i a mi també) amb més contes d’arreu del món.

Fins aviat!

"Pares i fills"

"Pares i fills" és el títol d'un conte molt especial per a mi i el poso dins el sac dels contes que fan reflexionar, dels que no et deixa indiferent. Està extret del gran recull de contes "El cercle dels mentiders", de Jean-Claude Carrière i, tot i que no està del tot situat en el temps ni en el món, podríem dir que se situa "en algun lloc d'Orient".

La història diu així:

"En un llunyà país vivien un home molt ric i un home molt pobre. Cadascun tenia un fill.
L'home molt ric va pujar amb el seu fill al cim d'una muntanya, amb un gest li va mostrar el paisatge que hi havia al seu voltant i li va dir:
- Mira. Un dia tot això serà teu.
L'home molt pobre va pujar amb el seu fill al cim de la mateixa muntanya, li va mostrar el paisatge que els envoltava i només li va dir:
- Mira. "

És curt, però preciós, oi? I del per què és tan especial... doncs dir-vos que va ser el primer conte que vaig explicar davant d'una audiència adulta, cosa que no acostuma a ser massa habitual en mi :)

Va d'elefants

Avui us parlaré de dos contes que jo els poso dins el sac d’imprescindibles. Els dos van d’elefants i els dos transmeten missatges molt valuosos (sempre segons el meu punt de vista, és clar). Un dels elefants és gros, gras i gris a topos roses i l’altre és de tots colors. Un s’enamora d’una formiga amb cintureta de vespa i l’altre és l’ànima de la festa. Un passeja amunt i avall seguint al seu amor i l’altre camina en busca del color d’elefant... Podria anar-los comparant, però el millor és que us digui quins són, oi? Doncs per si encara no ho havíeu endevinat, es tracta dels contes “Segueix-me” i “Elmer”.



“Segueix-me” és de José Campanari (qui no només escriu contes tan originals com aquest, sinó que també i, sobretot, és un gran narrador) i està fantàsticament il·lustrat per Roger Olmos. No us el deixeu perdre i fullegeu-lo un dia amb calma, ja que tant la història com les il·lustracions captiven des del primer moment. El nostre elefant gros, gras i gris a topos roses lluita pel seu amor i el camí que segueix per aconseguir-lo és dels més surrealistes, però alhora originals i divertits que hagi sentit mai. Podríem dir que és altament recomanable per a romàntics :)



I l'entranyable “Elmer” de David Mckee és la tendra i divertida història d’aquest elefant de tots colors que tot i sentir-se estimat pels seus companys grisos, també se sent diferent i això el fa estar intranquil. Així que decideix fer camí per veure si pot ser com ells. Però vet aquí que durant aquest camí se n’adona, juntament amb els seus companys, que en la diferència hi ha un gran tresor. El millor d’aquest conte és que d’una manera molt simple, transmet un missatge molt important.

Doncs bé, aquest dissabte passat vaig tenir l’enorme plaer d’explicar aquest parell d’imprescindibles a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar, on un públic molt entregat va riure i va emocionar-se amb aquestes històries tan boniques i diferents. Gràcies Pepi per apostar-hi!





Ja és la segona vegada que passo per Índex i em sembla que no serà l’última. Hi ha ganes de continuar, oi Pepi? Així que vet aquí un elefant gros i vet aquí un elefant de colors, que aquests contes ja s’han fos.

Pel maig...molts contes sota un raig

Hola a tothom! Avui estic molt contenta, per què les sessions de contes no s’aturen i aquest matí he tingut el plaer de fer-ne una de molt especial a la Biblioteca de Tordera. Entre raig i raig, els més petits de la biblioteca s'ho han passat d’allò més bé amb les aventures del nostre estimat rei Marc i les seves orelles de cavall. I com ja comença a ser costum, també hem pogut disfrutar del conte tradicional xinès “El test buit”, on un rei molt vellet, però molt astut, s’empesca un enginyós concurs per escollir el seu successor.




Us deixo algunes fotografies de la sessió, cedides amablement per la Sílvia Anfrons, directora de la biblioteca. Moltes gràcies pel bon acolliment i felicitats pel públic! Hem caminat junts per la sessió, tant petits com grans.



Fins la propera sessió... que serà ben aviat a Vilassar de Mar, a la Llibreria Índex. Ja us avisaré!

"Els picapedrers"

Amb aquesta entrada estreno secció (és fàcil estrenar secció quan és la segona entrada del blog, oi?), la dels contes que fan reflexionar, la d'aquells que et deixen un somriure a vegades imperceptible, però que hi és i que, a més a més, torna quan de sobte el recordes.

Els picapedrers:

"Un bon dia de fa molt i molts anys, un senyor anava caminant i es va trobar amb un home que feia una de les feines més dures que puguin existir, la de picapedrer:
- Visc com un gos -li va dir-, exposat a la pluja, al vent, a les gelades, al sol. Faig una feina penosa per quatre quartos. La meva vida és nula.

El senyor va continuar el seu camí i més endavant es va trobar un altre picapedrer:
- És una feina dura, és veriat, però al menys és una feina. Em permet alimentar la meva dona i els meus fills. A més, estic a l'aire lliure, veig passar la gent, no em queixo. Hi ha situacions pitjors que la meva.

Finalment, es va trobar un tercer picapedrer i aquest, mirant-lo als ulls i somrient, li va dir:
- Jo estic construint una catedral"



L'he extret del recull de contes "El círculo de los mentirosos" de Jean-Claude Carrière, un gran compilador de contes de tradició oral d'arreu del món. Ja ho anireu veient, però bastants dels contes que poden aparèixer per aquí venen d'aquest meravellós recull que, per si no n'hi havia prou amb un cercle de mentiders, en té dos :-)

Espero que el somriure us acompanyi una estoneta

Un Sant Jordi molt especial

El passat Sant Jordi vaig fer una sessió de contes molt especial al bonic jardí de la biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt. Els més petits de Premià em van acompanyar en un viatge molt divertit per les històries d’uns reis... una mica diferents. Aprofitant un dia tan especial com és el 23 d’abril i enmig de llum, llibres i roses, vaig explicar una Llegenda de Sant Jordi una mica adaptada (gràcies a una bona amiga, la Laia Dodero, que me’l va cedir per poder-lo compartir), on el drac acaba a topos de color rosa i on la princesa i Sant Jordi se’n van junts a viure aventures arreu del món. També ens van acompanyar un rei amb orelles de cavall que venç la seva por a la vergonya gràcies a unes canyes màgiques, un altre rei que s’enamora bojament... del seu príncep blau, i un altre de molt vellet que s’empesca un enginyós repte per escollir el seu successor. Sí, sí, va ser una sessió molt especial, carregada de contes amb valors, somriures de tothom, ambient de primavera i expressivitat al màxim. Gràcies i fins la propera!