Amb aquesta entrada estreno secció (és fàcil estrenar secció quan és la segona entrada del blog, oi?), la dels contes que fan reflexionar, la d'aquells que et deixen un somriure a vegades imperceptible, però que hi és i que, a més a més, torna quan de sobte el recordes.
Els picapedrers:
"Un bon dia de fa molt i molts anys, un senyor anava caminant i es va trobar amb un home que feia una de les feines més dures que puguin existir, la de picapedrer:
- Visc com un gos -li va dir-, exposat a la pluja, al vent, a les gelades, al sol. Faig una feina penosa per quatre quartos. La meva vida és nula.
El senyor va continuar el seu camí i més endavant es va trobar un altre picapedrer:
- És una feina dura, és veriat, però al menys és una feina. Em permet alimentar la meva dona i els meus fills. A més, estic a l'aire lliure, veig passar la gent, no em queixo. Hi ha situacions pitjors que la meva.
Finalment, es va trobar un tercer picapedrer i aquest, mirant-lo als ulls i somrient, li va dir:
- Jo estic construint una catedral"
L'he extret del recull de contes "El círculo de los mentirosos" de Jean-Claude Carrière, un gran compilador de contes de tradició oral d'arreu del món. Ja ho anireu veient, però bastants dels contes que poden aparèixer per aquí venen d'aquest meravellós recull que, per si no n'hi havia prou amb un cercle de mentiders, en té dos :-)
Espero que el somriure us acompanyi una estoneta
Els més petits de Premià em van acompanyar en un viatge molt divertit per les històries d’uns reis... una mica diferents. Aprofitant un dia tan especial com és el 23 d’abril i enmig de llum, llibres i roses, vaig explicar una Llegenda de Sant Jordi una mica adaptada (gràcies a una bona amiga, la Laia Dodero, que me’l va cedir per poder-lo compartir), on el drac acaba a topos de color rosa i on la princesa i Sant Jordi se’n van junts a viure aventures arreu del món. 
També ens van acompanyar un rei amb orelles de cavall que venç la seva por a la vergonya gràcies a unes canyes màgiques, un altre rei que s’enamora bojament... del seu príncep blau, i un altre de molt vellet que s’empesca un enginyós repte per escollir el seu successor. Sí, sí, va ser una sessió molt especial, carregada de contes amb valors, somriures de tothom, ambient de primavera i expressivitat al màxim. Gràcies i fins la propera! 
