"Pares i fills"

"Pares i fills" és el títol d'un conte molt especial per a mi i el poso dins el sac dels contes que fan reflexionar, dels que no et deixa indiferent. Està extret del gran recull de contes "El cercle dels mentiders", de Jean-Claude Carrière i, tot i que no està del tot situat en el temps ni en el món, podríem dir que se situa "en algun lloc d'Orient".

La història diu així:

"En un llunyà país vivien un home molt ric i un home molt pobre. Cadascun tenia un fill.
L'home molt ric va pujar amb el seu fill al cim d'una muntanya, amb un gest li va mostrar el paisatge que hi havia al seu voltant i li va dir:
- Mira. Un dia tot això serà teu.
L'home molt pobre va pujar amb el seu fill al cim de la mateixa muntanya, li va mostrar el paisatge que els envoltava i només li va dir:
- Mira. "

És curt, però preciós, oi? I del per què és tan especial... doncs dir-vos que va ser el primer conte que vaig explicar davant d'una audiència adulta, cosa que no acostuma a ser massa habitual en mi :)

Va d'elefants

Avui us parlaré de dos contes que jo els poso dins el sac d’imprescindibles. Els dos van d’elefants i els dos transmeten missatges molt valuosos (sempre segons el meu punt de vista, és clar). Un dels elefants és gros, gras i gris a topos roses i l’altre és de tots colors. Un s’enamora d’una formiga amb cintureta de vespa i l’altre és l’ànima de la festa. Un passeja amunt i avall seguint al seu amor i l’altre camina en busca del color d’elefant... Podria anar-los comparant, però el millor és que us digui quins són, oi? Doncs per si encara no ho havíeu endevinat, es tracta dels contes “Segueix-me” i “Elmer”.



“Segueix-me” és de José Campanari (qui no només escriu contes tan originals com aquest, sinó que també i, sobretot, és un gran narrador) i està fantàsticament il·lustrat per Roger Olmos. No us el deixeu perdre i fullegeu-lo un dia amb calma, ja que tant la història com les il·lustracions captiven des del primer moment. El nostre elefant gros, gras i gris a topos roses lluita pel seu amor i el camí que segueix per aconseguir-lo és dels més surrealistes, però alhora originals i divertits que hagi sentit mai. Podríem dir que és altament recomanable per a romàntics :)



I l'entranyable “Elmer” de David Mckee és la tendra i divertida història d’aquest elefant de tots colors que tot i sentir-se estimat pels seus companys grisos, també se sent diferent i això el fa estar intranquil. Així que decideix fer camí per veure si pot ser com ells. Però vet aquí que durant aquest camí se n’adona, juntament amb els seus companys, que en la diferència hi ha un gran tresor. El millor d’aquest conte és que d’una manera molt simple, transmet un missatge molt important.

Doncs bé, aquest dissabte passat vaig tenir l’enorme plaer d’explicar aquest parell d’imprescindibles a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar, on un públic molt entregat va riure i va emocionar-se amb aquestes històries tan boniques i diferents. Gràcies Pepi per apostar-hi!





Ja és la segona vegada que passo per Índex i em sembla que no serà l’última. Hi ha ganes de continuar, oi Pepi? Així que vet aquí un elefant gros i vet aquí un elefant de colors, que aquests contes ja s’han fos.