Benvinguts al Japó!

El Japó, quin país tan llunyà i tan exòtic per gent com nosaltres, oi? 

Allà, diuen que els contes són explicats al voltant d’un teatret de fusta anomenat kamishibai.

I així és com vaig explicar els contes fa ja unes quantes setmanes, a la Llibreria Index de Vilassar de Mar. Aprofitant la calor de l’estiu i que el carrer estava molt ben ambientat, talment com si estiguéssim al Japó, vam fer la sessió a l’aire lliure. Quants nens i nenes! Quants pares i mares! Sort del micro i del gran espai que teníem, sinó tot s’hagués quedat petit (qui ho havia de dir!).

I amb aquesta sessió ja en van tres a Índex, un gran raconet amb moltes ganes de fer arribar la cultura a petits i grans.

 Gràcies, de nou, per deixar-m'hi formar part!

Pas a pas

Us han dit alguna vegada que els contes també són per adults? 

Us ho heu cregut?

Doncs feu-ho! 

Els contes són per tota la vida!

Aquesta tardor he començat un taller de narració oral impartit per Ignasi Potrony i Martha Escudero, dos amics narradors (per nens i per adults, us els recomano!). El taller es diu “Pas a pas” i el seu objectiu és dotar-nos d’eines i recursos per fer el pas de narrar per a adults. Estem en ple taller i els passos són curts i lents, però segurs i només us diré que si tot va bé (que hi anirà), en uns mesos anirem passant pel Harlem Jazz Club (!!!), a Barcelona, fent sessions de contes. La resta de companys que fan el taller també són narradors infantils, com una servidora, tot i que algun ja fa un temps que ha trepitjat aquest món tan misteriós dels contes per adults.

Us llanço una proposta: deixeu-vos caure un vespre pel Harlem (Comtessa de Sobradiel, 8), pel Valentina (Plaça Regomir, 2), per la La Casa de los Cuentos (Ramon i Cajal, 35) o per l’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14) a veure si us expliquen algun conte. Segur que en trobareu que us agraden!

Omumbo Rombonga

Després d’uns mesos de desconnexió amb aquest món virtual, però alhora tan real de la comunicació en xarxa, ja torno a ser aquí. I torno amb ganes! Amb ganes de compartir les sessions que poc a poc vaig fent per aquí per allà, amb ganes d’explicar-vos contes que em remouen per dins, amb ganes de parlar de gent, llocs i esdeveniments interessants que passen al nostre voltant, tots sempre relacionats amb el món de la narració oral, és clar.

El passat dimecres vaig narrar a la Biblioteca Jaume Perich, de Premià de Dalt i, un cop més m’hi vaig sentir molt a gust.

Llum càlida a la sala, una petita exposició de contes al meu darrera, música tranquil·la de fons, una catifa que convidava a descalçar-se i uns nens i nenes totalment entregats, van fer que l’hora del conte es convertís en el gran moment del dia (del meu dia segur!). 

Per la sala van anar desfilant contes d’arreu del món. Que si granotes de la boca gran un pèl massa curioses, que si tortugues que somnien arbres màgics com l’Omumbo Rombonga, que si pastanagues gegants que costen d’arrencar… Tot això culminat amb un “Patim patam patum, homes i dones del cap dret...” que tots, petits i grans, vam cantar traslladant-nos a la nostra infantesa.

Ja que avui la cosa va de ganes, doncs em quedo amb ganes de tornar a Premià a fer viatjar i disfrutar a tothom (i a mi també) amb més contes d’arreu del món.

Fins aviat!