Avui us convido a viatjar fins a Etiòpia, un dels molts països africans on la narració oral està tan viva. D’allà en vé un conte visualment (insisteixo, visualment) molt bonic. I diu així:
“Vet aquí que un vellet, quasi a punt de morir, va fer cridar els seus tres fills i els va dir:
- No puc dividir en tres el que tinc. Això deixaria molt pocs béns per a cadascú de vosaltres. He decidit donar tot el que tinc, com a herència, a qui es mostri més hàbil, més intel·ligent. Dit d’una altra manera: al meu millor fill. He deixat sobre la taula una moneda per a cadascú de vosaltres. Agafeu-la. El que compri amb aquesta moneda quelcom amb què omplir la casa, es quedarà amb tot.
Van marxar. El primer fill va comprar palla, però només va aconseguir omplir la casa fins a la meitat. El segon fill va comprar sacs de plomes, però no va aconseguir omplir pas més que l’anterior.
El tercer fill -que va aconseguir l’herència- només va comprar un petit objecte. Era una espelma. Va esperar fins la nit, va encendre l’espelma i va omplir la casa de llum.”
Feliç dijous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada