dijous, 4 de desembre del 2014

L'aprenent de joier (o un bon motiu per recrear-se en els contes tradicionals)

Agafem un grup de narradores i narradors amb moltes ganes d’aprendre, de compartir, de caminar però, sobretot, amb molta imaginació i ganes de jugar. Li afegim un guia, un sherpa, un acompanyant... un Ignasi. L’Ignasi Potrony. Ho trossegem tot, ho barregem bé i ho deixem fer xup-xup durant un parell de mesos. I ho tastem. I el que una d’aquestes que s’ha vist trossejada i xupxupejada en conclou és que he pogut gaudir, patir, aprendre, desaprendre, il·lusionar-me i a vegades, fins i tot, desesperar-me.

Formalment, aquestes últimes setmanes he assistit al Seminari de recreació del relat tradicional, que l’Ignasi Potrony, amb l’ajuda de la Susana Tornero, ens han impartit.
Poca cosa en diré amb les meves paraules, què millor que un conte per expressar, en gran part, com em sento:

Diuen que un jove xinès va voler-se fer joier. Es va presentar davant un mestre joier i li va suplicar que l’admetés com a aprenent. El joier el va acceptar, li va posar una pedra de jade a la mà, li va dir que tanqués la mà i la mantingués així durant un any.
No va ser fàcil pel jove aprenent passar-se un any sencer amb una pedra a la mà sense deixar-la anar mai, ni de dia ni de nit. Però va aguantar tot l’any, es va presentar davant del mestre, va obrir la mà i li va tornar la pedra.
Ofegant les ganes que tenia de protestar per tan llarga i inútil prova, va dir respectuosament al mestre: “La primera lliçó ha estat dura. Digueu-me, puc començar el meu verdader aprenentatge ara?” El mestre va agafar una altra pedra i la hi va intentar donar. L’aprenent va dir que ja n’havia tingut prou amb un any i que no estava disposat a passar-se’n un altre d’igual. Però el mestre va insistir, li va col·locar la pedra al palmell de la mà i li va tancar els dits sobre ella.
Aleshores el deixeble va exclamar: “Però si això no és jade!”. I el mestre va respondre: “Ja has acabat l’aprenentatge”.

La lectura del conte pot ser molt diversa, però deixaré que impressioni en cadascú com bonament li arribi. Tinc molts motius per estar agraïda, però per no extendre’m, gràcies a tots per la vostra imaginació i per compartir la vostra creativitat.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Les primeres vegades

Aquest setembre ha estat ple de novetats, al menys per mi, al menys pels meus contes. Va començar amb una primera vegada (de contes per adults) i ha acabat amb una altra primera vegada (de contes en una festa d’aniversari). M’agraden les primeres vegades. Et pots imaginar com aniran, et pots fer il·lusions, t’ho pots preparar amb molt carinyo...però, realment, fins que no passen, no te n’adones que la màgia del moment és el millor que pot passar.




Dijous passat a la tarda em vaig estrenar en un espai que encara no coneixia, una festa d’aniversari. I va ser en un parc enmig de la ciutat. Natura i asfalt barrejats, nens i pares entregats, fresqueta agradable de finals d’estiu, tot un seguit de detalls que van fer que la sessió fos molt especial. Per un moment estàvem tots estirant amb totes les nostres forces la pastanaga gegant que no es deixava arrencar!





Quin final d’estiu més intens i acollidor. Sí, sí, decididament, les primeres vegades m’encanten. Fins la propera!



dissabte, 6 de setembre del 2014

Acomiadant l'estiu

Divendres 5 de setembre, l’estiu s’està acabant. Un estiu una mica passat per aigua, però intens i calurós alhora. I què millor que una nit gastronòmico-cultural per acomiadar-lo? Tenim el que necessitem: una terrassa sorprenent i màgica en ple Gòtic, un sopar vegà deliciós per nutrir el cos, uns contes d’arreu del món per escoltar mentre es fa de nit i música tranquil·la i amb caràcter per alimentar l’ànima. I, és clar, tenim el més important: un públic meravellós i entregat que escull una proposta diferent, agradable, alternativa i la comparteix amb nosaltres. I no sou pocs els que veniu! I això ens encanta.





Gràcies a tothom que ha fet possible aquesta nit tan bonica! Gràcies Bárbara per cedir-nos casa teva i compartir la teva energia, gràcies Valentina per cuinar amb tant d’amor i fer d’unió entre tots, gràcies Mariana, Ezequiel i Juan per transportar-nos amb la vostra música i gràcies, sobretot, als que vau venir i ho vau disfrutar.


Us aviso quan ho tornem a fer, d’acord? Perquè de fer-se, es tornarà a fer :-)



Feliç final d’estiu