Comença un nou any i continuen les il·lusions, algunes noves, moltes renovades. Aquests dies podem dir que ja sóc membre oficial de l’ANIN (Associació de Narradores i Narradors de Catalunya), cosa que em fa molt contenta i alhora m’impressiona, per què no dir-ho.
Per començar, em fa contenta perquè, per fi, faig un pas endavant per entrar una mica més en aquesta professió tan bonica d’explicar històries. Si, si, ja sé que fa temps que hi estic ficada i ben ficada, però no sé, entrar a formar part d’una associació on més companyes i companys de professió ja hi són, doncs em fa sentir part d’un col·lectiu i això és molt reconfortant. I em fa contenta, també, perquè em fa sentir compromesa amb tot el que està relacionat amb la narració, no només el moment màgic d’explicar un conte (que és la bomba!), sinó també els moments de compartir i crear, els cursos de formació i l’enriquiment i el recolzament mutu.
I per acabar, m’impressiona perquè representa que ara sóc una mica més professional que abans i això, a mi, m’impressiona. Ara que, pensant-ho bé, sóc de veritat més professional que abans? Potser sí que és veritat, però no només perquè sigui de l’associació, sinó perquè cada vegada els contes i jo som més indissolubles i sense quasi voler-ho, això fa que cada cop ho vulgui fer millor.
Benvingut 2015!
Benvingudes il·lusions! Les noves i les renovades :-)
