"Els picapedrers"

Amb aquesta entrada estreno secció (és fàcil estrenar secció quan és la segona entrada del blog, oi?), la dels contes que fan reflexionar, la d'aquells que et deixen un somriure a vegades imperceptible, però que hi és i que, a més a més, torna quan de sobte el recordes.

Els picapedrers:

"Un bon dia de fa molt i molts anys, un senyor anava caminant i es va trobar amb un home que feia una de les feines més dures que puguin existir, la de picapedrer:
- Visc com un gos -li va dir-, exposat a la pluja, al vent, a les gelades, al sol. Faig una feina penosa per quatre quartos. La meva vida és nula.

El senyor va continuar el seu camí i més endavant es va trobar un altre picapedrer:
- És una feina dura, és veriat, però al menys és una feina. Em permet alimentar la meva dona i els meus fills. A més, estic a l'aire lliure, veig passar la gent, no em queixo. Hi ha situacions pitjors que la meva.

Finalment, es va trobar un tercer picapedrer i aquest, mirant-lo als ulls i somrient, li va dir:
- Jo estic construint una catedral"



L'he extret del recull de contes "El círculo de los mentirosos" de Jean-Claude Carrière, un gran compilador de contes de tradició oral d'arreu del món. Ja ho anireu veient, però bastants dels contes que poden aparèixer per aquí venen d'aquest meravellós recull que, per si no n'hi havia prou amb un cercle de mentiders, en té dos :-)

Espero que el somriure us acompanyi una estoneta