"Pares i fills" és el títol d'un conte molt especial per a mi i el poso dins el sac dels contes que fan reflexionar, dels que no et deixa indiferent. Està extret del gran recull de contes "El cercle dels mentiders", de Jean-Claude Carrière i, tot i que no està del tot situat en el temps ni en el món, podríem dir que se situa "en algun lloc d'Orient".
La història diu així:
"En un llunyà país vivien un home molt ric i un home molt pobre. Cadascun tenia un fill.
L'home molt ric va pujar amb el seu fill al cim d'una muntanya, amb un gest li va mostrar el paisatge que hi havia al seu voltant i li va dir:
- Mira. Un dia tot això serà teu.
L'home molt pobre va pujar amb el seu fill al cim de la mateixa muntanya, li va mostrar el paisatge que els envoltava i només li va dir:
- Mira. "
És curt, però preciós, oi? I del per què és tan especial... doncs dir-vos que va ser el primer conte que vaig explicar davant d'una audiència adulta, cosa que no acostuma a ser massa habitual en mi :)
La història diu així:
"En un llunyà país vivien un home molt ric i un home molt pobre. Cadascun tenia un fill.
L'home molt ric va pujar amb el seu fill al cim d'una muntanya, amb un gest li va mostrar el paisatge que hi havia al seu voltant i li va dir:
- Mira. Un dia tot això serà teu.
L'home molt pobre va pujar amb el seu fill al cim de la mateixa muntanya, li va mostrar el paisatge que els envoltava i només li va dir:
- Mira. "
És curt, però preciós, oi? I del per què és tan especial... doncs dir-vos que va ser el primer conte que vaig explicar davant d'una audiència adulta, cosa que no acostuma a ser massa habitual en mi :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada