Omumbo Rombonga

Després d’uns mesos de desconnexió amb aquest món virtual, però alhora tan real de la comunicació en xarxa, ja torno a ser aquí. I torno amb ganes! Amb ganes de compartir les sessions que poc a poc vaig fent per aquí per allà, amb ganes d’explicar-vos contes que em remouen per dins, amb ganes de parlar de gent, llocs i esdeveniments interessants que passen al nostre voltant, tots sempre relacionats amb el món de la narració oral, és clar.

El passat dimecres vaig narrar a la Biblioteca Jaume Perich, de Premià de Dalt i, un cop més m’hi vaig sentir molt a gust.

Llum càlida a la sala, una petita exposició de contes al meu darrera, música tranquil·la de fons, una catifa que convidava a descalçar-se i uns nens i nenes totalment entregats, van fer que l’hora del conte es convertís en el gran moment del dia (del meu dia segur!). 

Per la sala van anar desfilant contes d’arreu del món. Que si granotes de la boca gran un pèl massa curioses, que si tortugues que somnien arbres màgics com l’Omumbo Rombonga, que si pastanagues gegants que costen d’arrencar… Tot això culminat amb un “Patim patam patum, homes i dones del cap dret...” que tots, petits i grans, vam cantar traslladant-nos a la nostra infantesa.

Ja que avui la cosa va de ganes, doncs em quedo amb ganes de tornar a Premià a fer viatjar i disfrutar a tothom (i a mi també) amb més contes d’arreu del món.

Fins aviat!